Anna de la Varga. De tots és sabut que el paisatge canvia, per
les estacions i també per la mà de l’home. Un dia de fa un parell de setmanes,
passejant amb dues amigues i companyes de curs, ens vam fixar que al nostre
entorn tot està capgirat.
Les
coses es fan només pensant en uns quants, en el cas present és per millorar
l’escola Virolai. No tan sols els seus alumnes, també els pares d’aquests nens
tenen prioritat sobre el veïnat. Si fos a les seves mans ens traurien, fins i
tot les cases, perquè ni els nens, ni els pares, caminessin menys de 200
metres. Res més importa als ulls dels alcaldes i regidors de l’Ajuntament.
Un dels
plaers que gaudíem al Coll eren les moltes figueres de moro, que estaven pertot
arreu i que, quan era el temps, esclataven plenes de flors de color taronja
que, després, es transformaven en figues de moro.
Doncs
bé, tot això s’està acabant, perquè avui aquestes plantes estan afectades,
gairebé totes, per una malaltia que es diu Mosca Blanca, que comença per
tornar-les blanques i després les asseca. I això sembla que a ningú li sap greu, ni tan
sols s’hi fixen.
I seria
una cosa tan senzilla de solucionar, com que passés algú sulfatant. Però això
no els dóna ocasió per posar la mà a la caixa, ni perquè els seus parents
s’omplin les butxaques a costa dels contribuents.
Amb tot
plegat estan acabant amb un paisatge que era bonic, però que, des de fa uns
anys, ha anat degenerant: no tenim flors i cada dia tenim una mica més de
ciment.
.JPG)
.jpg)
