dimecres, 16 d’octubre de 2019

TEATRÍ DE BUTXACA A RÀDIO GRÀCIA

Conxa Garcia.  Enguany el Teatrí de Butxaca, inicia la seva onzena temporada en antena a Ràdio Gràcia, dirigit pel Salvador Barrau, que compta amb un nodrit grup de persones col.laboradores, nogensmenys que quinze persones, però en poden ser vint, de forma alternativa. Enguany dedicarà una part de la seva programació a posar en relleu i visibilitzar les dones poetes catalanes i de tot arreu, ja que moltes d’elles han restat invisibles al llarg del temps. El programa s’ha iniciat aquest 2019 el el dijous 17 d’octubre. En el proper programa del dia 24 hi haurà catorze intervencions i el mes vinent hi haurà la intervenció de dues dones que faran contes infantils acompanyades d’un violoncel, en directe.

Recordeu que el Teatrí de Butxaca s’emet a Ràdio Gràcia (107.7 del dial), tots els dijous a la tarda de 5 a 7. Les persones que hi participen ho fan en dos grups, un de 5 a 6 i l’altre de 6 a 7. També el podeu escoltar en podcast a través de la pàgina de Ràdio Gràcia a la web del Districte de Gràcia.

Aquests darrers anys s’han editat antologies de dones poetes que havien estat invisibilitzades al llarg del temps i de la història i que no es trobaven als manuals ni als llibres de text. És essencial que es difongui l’obra d’aquestes poetes, no ja per ser sones, sinó per la seva qualitat. Moltes d’elles s’haurien d’estudiar als instituts.

També fa uns anys les Biblioteques públiques catalanes van fer una exposició “Dones Poetes”, com homenatge a totes les escriptores que van fer una agran aportació a la recuperació de la llengua literària catalana durant el s.XX: Maria Antònia Salvà, lementina Arderiu, Simona Gay, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Felícia Fuster, Maria Beneyto, Maria Àngels Anglada, Quima Jaume, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona y Maria Mercè Marçal representen la progressiva incorporació de la veu de les dones a la societat literària al llarg d’aquest segle.

És sabut que moltes escriptores van haver d’utilitzar un pseudònim masculí alhora de publicar la seva obra: les Brontë, George Elliot i aquí tenim l’exemple de la Víctor Català. Després a partir del 1928 i la lluita feminista a Anglaterra això va anar canviant lentament. Aquí amb el franquisme es va patir un endarreriment en la visibilització de les autores.

La  lluita de les dones que culminà amb les Primeres Jornades de la Dona (1976) va ser un pas important en la lluita en la defensa de totes les dones i rescatar el seu passat i sostreure-les del silenci d’una societat patria.

Cap comentari:

Publica un comentari