SUPORT AL VEÏNAT DEL CARRER ARGENTERA

Conxa Garcia.  Fa uns dies vaig llegir l’article d’opinió “Salvem Argentera”, signat per Veïns del carrer Argentera 16 i crec que cal que tinguin tot el suport que necessitin per tal que resti aquest carrer tal i com és. No podem deixar que destrueixin tot un barri i perdre’n les senyes d’identitat. Cal que les noves generacions coneguin com era, la seva història, la seva personalitat. Que es pot viure en casetes baixes i no cal que tot siguin edificis grans, grisos, sense personalitat.

Aquest estiu he estat a New York i allà hi ha moltes zones i carrers diferents, de diferents moments històrics i, cal recordar-ho, moltes s’han mantingut tal com eren gràcies a la lluita veïnal per conservar-los, inclosa la, ara tan famosa, High Line.

Vallcarca sembla un erm i Núñez i Navarro, com deien en l’article, “vol generar un altre solar en desús”. L’Ajuntament ,en unes jornades participatives on es va concloure “protegir el poc que queda en peu de la part antiga del barri, si més no, per no oblidar el que havia estat Vallcarca abans de la seva destrucció”, hauria d’actuar en conseqüència.

Deien aquests veïns “en Núñez és a la presó i a Vallcarca hem decidit que els interessos de les constructores sense escrúpols ja no hi tenen més cabuda”. Ara a aquests dos “senyors”, pare i fill, ja els han concedit el tercer grau perquè era la primera vegada que delinquien i total el delicte no era tant greu, només per suborn a funcionaris públics i falsedat documental! Serà perquè acabin de perpetrar un altre nyap, com el voluminós hotel que volen construir al carrer Rec Comtal, que ja ha mobilitzat les entitats veïnals de la zona.

Una vergonya, als Núñez podria considerar-se’ls delinqüents habituals, Com diu la revista Carrer, de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona,”és impossible parlar de Josep Lluís Núñez i no relacionar-lo amb una de les èpoques més negres de la història de Barcelona pel que fa a la destrucció del patrimoni de la ciutat. Afavorit per una administració obsessionada per fer entrar la ciutat en la modernitat a cop de piqueta, al constructor no li va tremolar mai la mà a l’hora de destruir tot el que se li posava per davant per aixecar impersonals edificis d’oficines o de pisos.”

Caldria estudiar totes les requalificacions i negocis urbanístics que ha fet a la ciutat aquest anomenat “rei dels xamfrans”. Però, només ara, els han descobert, amb ell i al seu successor una coseta de res, és clar!

L’Ajuntament hauria de deixar de banda dels Núñez i marcar distàncies amb  aquest pioner del mobbing i la seva gestió immobiliària plena d’escàndols. Els veïnat va aconseguir salvar joies modernistes com la Casa Golferichs, d’altres no van tenir tanta sort. Ara hem de salvar de les seves urpes tot allò que encara és pugui salvar de Vallcarca, com el carrer Argentera. Tornin a escoltar el veïnat i no els delinqüents immobiliaris!