Vaig preguntar al conductor com ho faria per pujar amb el meu net amb el cotxet i em va respondre: “A pols, com tota la vida, senyora”. Jo ja sóc gran i no em vaig veure amb cor, creia que hi hauria una rampa per aquestes ocasions... En fi, no sé si la hi ha, però si no , com pugen gent en cadira de rodes? Ja no parlem de com pugem la gent gran, les persones amb mobilitat reduïda...
Em pregunto per què els autobusos grans només tenen un esglaó i el 129 en té tres. També penso que en un autobús de barri les persones que el condueixen han de tenir empatia ja que acaben coneixent les persones que hi pugen més assíduament i, també, ja posats, cal que vagin a una velocitat adequada als revolts que ha de fer. De vegades anem botant. Tot això es soluciona amb allò que es diu un bon servei i comprant cotxes adients a les necessitats que s’han d’atendre.
(Aquest article es va publicar divendres passat a L'Independent de Gràcia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada