Comunicadores del Coll. La setmana passada, amb el grup de companyes i amigues, vam anar a veure la pel.lícula, basada en el llibre de l'escriptor i veí Joan Sales, Incerta Glòria. Totes nosaltres vam gaudir molt de la pel.lícula, encara que cada una la va veure sota el seu punt de vista.
En el marc d'una guerra desoladora, com va ser la nostra guerra, es presenta el cas de quatre persones que pateixen totes elles de l'amor i alhora del desamor. Ni l'amistat pot apaivagar els fets que duran als tres amics (la Trini, el Juli i el Lluís) a una desfeta de sentiments contraposats. Per altra banda, trobem el personatge de la Carlana, una dona que ha viscut la humiliació d'ella i els seus fills, a un poble petit; i pensa que és el moment de prendre el poder, encara que sigui servint-se de l'amor que un home sent per ella. Ho aconsegueix amb tota la cruesa de caràcter que li confereix el paisatge àrid i sec del lloc on viu.
La pel-lícula ben dirigida per Agustí Villaronga i ben treballada per Núria Prius, Marcel Borràs i Oriol Pla, que interpretà el Juli Soleràs, el personatge més maco des del punt de vista de l'Anna de la Varga.
La Carme Martínez va trobar que les interpretacions són molt bones i troba que és una pel-lícula en la qual hi entres de seguida en la trama. I tant a ella com a la Mercé Juan els van impactar els escenaris naturals de l'Aragó.
La Carme també està d'acord en què Incerta Glòria, la pel·lícula, la Guerra Civil és un gran crim passional. Amb foscors que semblen emergir de l'Espanya negra de Goya. Creu que Villaronga ha estat fidel al missatge de Joan Sales: La guerra és una epidèmia de violències, una malaltia moral que posa tothom a prova. I on els figurants de la tragèdia no són ni bons ni dolents del tot, sinó víctimes de les circumstàncies.
Cap de nosaltres ha viscut la guerra, però totes hem recordat coses de la postguerra que va ser tan dura per a totes les famílies. A la Maud Franzén li interessà molt la pel.lícula i el que explicàvem les altres sobre aquesta època, perquè ella, que es d'origen suec, no en sap gaires coses sobre aquells moments històrics.
La Conxa García va remarcar el fet que a un dels protagonistes se li donés el cognom de l'escriptor, Lluís Sales i pensa que tant el film com la novel.la tenen un rerafons autobiogràfric important, de fet totes les novel.les el tenen i aquesta no és una excepció. Això la fa pensar en els personatges i les persones reals al voltant d'aquesta història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada