PEPITA PARDELL

Pepita Pardell  (1928) és una de les dones rellevants del barri del Coll.  Era dibuixant, il.lustradora. El febrer de 1944 amb gairebé 16 anys complia un dels seus somnis, entrar en el món de l’animació. Va treballar als Estudis Balet & Blay, que tenien la seu al barri.  Va viure al carrer Tirso i ara viu al carrer Providència.

A la Mostra Internacional de Cinema d’Animació  (ANIMAC), que es va celebrar la darrera setmana de febrer a LLeida,  li van atorgar a aquesta veterana animadora catalana el Premi a la Trajectòria Professional.  La Pepita Pardell, va ser pionera d’aquest tipus de cinema i  va debutar els anys quaranta amb “Garbancito de la Mancha”, el primer film d’animació de l’estat i el primer d’Europa en color, realitzat als Estudis Balet i Blay.

En una recent entrevista explicava que gràcies a una altra gran dibuixant , la Rosa Galcerán “va aconseguir feina dibuixant quaderns apaïsats per l’editorial Toray. De l’any 1951 fins al 1961 va fer contes de fades i historietes romàntiques per a jovenetes. Era un treball que feia a casa, que li va donar molta soltura en el dibuix, però que va acabar avorrint. Els arguments repetitius i carrinclons de les historietes no donàvem cap marge a la creativitat.”

En la presentació que li fa aquesta entrevista es diu que la Pepita posseeix “una mirada introspectiva intensa, a la seva memòria guarda records de tot el que ha tingut de batallar, en un món fet a la mida dels homes, per poder salvaguardar les seves opinions i la seva independència professional. La Pepita és una dona que prové d’un substrat social popular. El seu pensament sensible i ple de sentit comú, el sap utilitzar per retratar perfectament la misèria, la carrincloneria, les bestieses i les incongruències del món franquista que li va tocar patir.”

A partir dels setanta “va participar en diverses produccions pels Estats Units i el Regne Unit. Amb productores associades com Estudios Filman o la de Bill Meléndez, a Pegbar dibuixa per series americanes com la de Charlie Brown, o dóna color al llargmetratge The Lion, the Witch & the Wardrobe (Cròniques de Narnia) que va obtenir un premi als EMI Awards de 1979 als Estats Units.”

Pepita Pardell ha traspassat el seu saber a diverses generacions d’animadors, “dos noms fonamentals dins la historia de l’animació catalana, la consideren la seva mestra. L’Àngel Garcia (1923), el dibuixant de El Prat de Llobregat, és un d’ells. Amb el director del llargmetratge d’animació Peraustrínia 2004 (1990) es varen conèixer a Balet y Blay. Amb en Jordi Amorós (1945), conegut amb el món del còmic com a Ja, i director de Despertaferro (1990), van coincidir a l’estudi de Buch. Tots dos realitzadors han lloat en públic el seu mestratge en l’art de l’animació.”