dijous, 10 de març del 2016

EL COLL: EL BARRI QUE VOLEM

Comunicadores del Coll.  El nostre grup ha treballat el tema de l’Espai Públic des del 2009 i, ara, davant de la proposta del Senat del Coll i de la Comissió d’Urbanisme en què participem i  davant del fet que, en ambdós casos, ha sortit el tema de quin Model de Barri volem per al Coll, nosaltres ho tenim molt clar. Tenim la nostra idea, una fita utòpica, o no, però que proposem a la resta de persones, entitats, grups i institucions perquè la incloguin dins dels diàlegs que s’estableixin cara a conformar aquest barri ideal al qual tots tendim i, que, amb les aportacions de totes les veïnes i veïns podem aconseguir que sigui una realitat. 
La proposta és la següent: que el barri del  Coll sigui tot ell una illa de vianants, restringida al transport públic (87 i 129), al veïnat per entrar i sortir amb el cotxe, a les furgonetes que abasteixen els comerços i als serveis. Límit de velocitat 30 Quilòmetres/hora. 
La resta del trànsit hauria d’anar per Santuaris i Nostra Sra. del Coll.  El V17 i el 92 haurien de passar, tots dos, amb la freqüència de sis minuts. Caldria revisar els horaris del bus nocturn i les parades perquè siguin realment útils per a totes les persones que en depenen. 
Tots els carrers han de ser d’una sola planta, cosa que facilitarà la seva accessibilitat per a totes les persones. Encara que tenim dues grans zones verdes a tocar (Güell i Creueta), cal aprofitar tot lloc possible per posar-hi arbrat i algun banc o seient per seure a descansar, ja que és un barri costerut. 
Pensem que això faria que tot el barri fos un gran camí escolar i que evitaria els problemes actuals. Caldria potser posar alguns semàfors per al transport públic al costat dels col.legis.  Els autocars del Virolai descarregarien a Santuaris i tothom podria entrar caminant cap a l’escola. 
Protegir el comerç de proximitat i afavorir la ubicació d’empreses relacionades amb l’ecologia, amb les energies renovables i amb les de noves tecnologies. Per això caldria que el barri oferís (com d’altres de la ciutat) un fàcil accés a través de la fibra òptica. 
Continuem pensant que seria convenient una guàrdia urbana de proximitat (parelles home-dona) que passegessin el barri, passessin a l’hora de les sortides escolars i fossin coneguts pel veïnat i viceversa, per poder ajudar en cas necessari. 
La idea és la que vam plasmar amb un article a la revista La Força de les Dones de la Vocalia de Dones de l’AVV. Coll-Vallcarca el gener del 2011 i que després es va portar dins de les conclusions de treball sobre l’Espai Públic del nostre barri (10 dones de l’AVV, 14 del C. Cívic i 31 mares de l’Escola Montseny) a la I Trobada de Dones de Gràcia. Ja n’havíem parlat abans i el Francesc Roma ho va plasmar en el Pla de Futur del Barri del Coll (2010-2020), en el qual també hi vam participar.
És tracta que considerem que el nostre barri és ideal per a ser un Barri Lent. És la idea de les Ciutats Lentes, que pot semblar molt utòpica, però no ho és tant, ja que no partim de zero, això ja està dit i fet a nivell internacional i nacional, i n’hi ha exemples de pobles, barris i ciutats petites, entre ells alguns municipis catalans.
El nostre barri pensem que és ideal per aplicar aquesta filosofia i seria del tot interessant aprofundir les polítiques i mesures locals sostenibles i solidàries a l’estil d’aquest moviment. Es tracta, sense anar al detall concret, de mantenir les característiques especials del barri i els seus edificis emblemàtics; reduir el soroll i el trànsit, fomentar el transport públic; augmentar les petites zones verdes i l’arbrat,  tenir cura del medi ambient urbà; renunciar al creixement urbanístic irracional, apostar per la rehabilitació i la construcció amb criteris sostenibles; defensar el comerç de proximitat, els productes artesanals locals, els productes ecològics  i els horts urbans; avançar en la cultura participativa, fomentar l’esperit d’hospitalitat i bon veïnatge… Anar creant unes formes i ritmes de vida més pausats on les coses es facin de mica en mica, sense tantes presses ni estrès, tot recuperant i creant vells i nous espais de relació i trobada per anar fent-lo cada cop més amable i amigable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada