dimecres, 6 d’agost de 2014





Vallcarca, una vall estreta, rocosa o poblada de roures?

Sembla que els filòlegs estan ďacord a considerar que el topònim Vallcarca prové del llatí Vallis carcaera, o sia, «vall estreta i angosta», cosa que escau bé a la topografia del lloc. Algú, però, ha insinuat la possibilitat que també signifiqui «vall poblada de quercus», roures o alzines, arbres curiosament abundants en epoques llunyanes, com ho demostren aquests altres topònims de la zona: turó de la Rovira, font del Roure o els roures del Remei. Però també és possible que el nom derivi de la paraula rocós, «quer» ja que una vall rocosa sempre és estreta i, a més, hi ha altres noms amb aquest mateix sentit: les Arroques, a prop de la Farigola, un carrer que s'havia dit de les Roquetes -actual Sant Camil-... tot això fa pensar en una convergència toponímica.
El que sabem amb seguretat és que el nom de Vallcarca és relativament modern i que al final de l'edat mitjana només era aplicat a una riera que separava els termes de Sarrià i Horta, al llarg del recorregut entre l'actual plaça de Lesseps i la confluència de les rieres o torrents de jeccel·li, d'Endala i del Coll, aquest últim el més angost, sobretot en el seu tram final.

També trobem, en aquest sector, una confluència de camins propicis als establiments humans: el camí que anava a Sant Cugat i que pujava per la riera de Vallcarca, en el seu primer tram, després de la plaça de Lesseps, i continuava per l'actual carrer de Gomis, des ďon arrencava un ramal que, pel torrent de la Farigola i del Remei, pujava al Coll. Un altre camí, l'actual carrer de Gustavo Bécquer, que passava encaixonat sota del pontet de la plaça de Mons, i el carrer del Coll, que pujava des de la plaça de la Creu a la Farigola i continuava per Sant Camil cap al carrer del Baró de la Barre i els Penitents.
Els primers establiments humans els formaren algunes masies pairals que es dividiren el territori entre poques hisendes, com per exemple can Falcó i can Mora, separades només pel torrent de la Farigola i el torrent del Remei, al llarg ďaquests des del Coll fins a Vallcarca. En aquest punt trobem una masia possiblement antiga, can Xuriac, entre l'inici del carrer de Gomis i la riera de Vallcarca. Can Turull, enfront de la Farigola, també fou una propietat important.

Un primer establiment molt antic fou la carnisseria de Vallcarca, propietat de Sant Genís dels Agudells, que comprenia el ramat, la casa pròpiament dita, al costat de la baixada de les Burres, anomenada també carrer del Corral, actualment baixada de les Medes. La carnisseria també tenia dret a la utilització dels camps de pastura.
L'inici de l'agrupament de les primeres cases fou a mà esquerra del torrent de la Farigola, al peu del puig d'en Bernat, actualment de les Tres Creus, on encara es poden veure habitatges separats per estrets carretons en forta pujada com el passatge de la Farigola, amb escales, i la baixada de les Medes.

L'altre nucli primitiu fou la Farigola, als voltants de l”hostal, a banda i banda dels carrers dels Camils i de Nostra Senyora dels Reis, el primer conegut llavors com a Verge del Pilar, dedicats a dues filles dels barons de la Barre, propietaris de la finca Falcó que parcel·là aquest sector amb noms relacionats amb el seu origen flamenc: plaça de Flandes, plaça de Mons i carrer Gustavo Bécquer.
L'any 1823, Vallcarca tenia només quaranta cases. El 1889 s'hi va instal·lar la primera font pública i la Companyia del Tibidabo hi instal·là l'electricitat el 1905.

Per a més informació:
E. SUNYER I COMA. Vallcarca, introducció a la història ďun barri. Fonte-Rubia. Documents del Grup ďEstudis del Coll-Vallcarca. Barcelona, 1998.





A l'edat mitjana, Vallcarca era només el nom d'una riera que venia dels vessants del Tibidabo i continuava per l'actual avinguda Príncep d'Astúries.
(Arxiu Municipal del Districtre de Gràcia, pels voltants de l'any 1936.)



El caseriu de Vallcarca (tal com s'anomena popularment) va anar creixent des de la riera del mateix nom al llarg del torrent de la Farigola i del torrent del Remei, que baixava del Coll.
(Postal antiga facilitada pel senyor Alexandre Ribó.)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada