dimarts, 16 de desembre de 2014

LUISA NO ESTÀ EN CASA

Comunicadores del Coll.  El passat 26 de novembre, per commemorar el Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència contra les Dones i organitzat pel Punt d’Informació i Atenció a la Dona de Gràcia (PIAD) i l’AVV. Coll Vallcarca, es va organitzar un passi del curtmetratge “Luisa no està en Casa" , que va comptar amb la presència de la seva directora, Celia Rico Clavellino. Un curt premiat amb un Gaudí i seleccionat per a la Biennale di Venezia 2012 i que ha participat en d’altres mostres cinematogràfiques de renom.
La interpretació d'Asunción Balaguer, Fernando Guillén i M. Alfonsa Rosso és boníssima, com era d'esperar d'actors i actrius d'aquesta qualitat.
La primera sorpresa va ser la localització de la història. En un entorn que coneixem molt bé, amb carrers amb pujades i baixades com el nostre, ja que està filmat al Carmel. El que planteja el film és, per desgràcia, allò que passa a la vida real i no només a aquesta edat. És increïble el que fa la Celia Rico tot aconseguint concentrar en vint minuts, tota una vida.

L’argument és  el següent: la Luisa es una dona gran a qui se li ha espatllat la rentadora. El desastre inicial que suposarà per a la seva llar aquesta avaria s’acabarà convertint en la coartada perfecta per a trencar amb la seva lenta quotidianeïtat. Però per al seu marit, l’absència de rentadora implicarà una absència encara més important: la Luisa ja no és a casa complint amb la seva condició de mestressa i esposa submissa.
Volem destacar especialment dues escenes que ens van frapar molt: quan se li ha espatllat la rentadora i la Luisa porta la roba a la bugaderia, allà parla amb una altra dona i això li obre els ulls. L’altra és quan decideix asseure’s a l’única butaca que hi ha al pis i que només utilitza el marit. 


La directora és una noia jove, sevillana, de trenta anys, molt propera i carinyosa. Vam trobar-nos parlant amb ella com si ens haguéssim conegut de tota la vida. Ens va parlar del rodatge i de totes les feines que comporta: trasllats, decorats, vestuari, il.luminació... També del problema del finançament dels projectes. Ja és difícil fer un curt  imagineu-vos un llargmetratge, que és el que a ella li agradaria fer properament.
Comenta la directora que “la Luisa, amb el seu silenci, reprodueix un vell mecanisme, el del consentiment. Sempre vaig voler parar aquest mecanisme, com qui para de cop una vella rentadora. Per això he tret a la Luisa de casa, dels seus hàbits d’obligat compliment, per acompanyar-la i, al mateix temps, descobrir l’efecte de la seva absència, descobrir que mai és tard per alçar la veu, per expressar la pròpia voluntat.”
Tot parlant del silenci de la protagonista del curt, diu que aquest “silenci de la Luisa és també una renúncia, un abandó de sí mateixa, un gest més de submissió com a mestressa de casa i esposa. He intentat construir una història senzilla, comú, composar un breu capítol en la quotidianitat d’un matrimoni i plantejar la necessitat que una paraula aliena alteri el silenci d’una soledat compartida”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada