DE CARA A LA PARET

Conxa Garcia.  En aquests darrers temps s’ha fet una actuació urbanística en la zona dels carrers Ceuta, Portell i Camí de Can Mora i Pau Ferran. Bé doncs, tot passejant pel Camí de Can Mora arribes a un indret on hi ha una sèrie de cadires per seure-hi una estoneta, descansar i admirar el paisatge... Quin paisatge es veu des de les cadires? Una paret. Et fan seure de cara a la paret!

Es tracta del mur que puja des del carrer de sota per contenir la muntanya. Entre el carrer Portell i el del Camí de Can Mora hi ha un desnivell i es va fer un mur altíssim, contra la opinió del veïnat que abans veien zona verda des de les finestres. Per sort les heures han crescut, gràcies a les pluges d’enguany, i han cobert el mur de verd. També gràcies les persones que hi viuen es va salvar un enjardinament que havien fet elles mateixes, ja que hi volien una plaça, que ara serveix d’aparcament. Difícil el fet d’eliminar els cotxes de la ciutat, cosa que seria beneficiosa, i donar solució al fet d’on col.loquen els seus la gent que hi viu en una zona on les cases no tenen pàrquing.

Ens agradaria que els urbanistes, tècnics i polítics, pensessin quan fan un disseny urbanístic nou, com si hi haguessin de viure ells o les seves famílies, és així de senzill. Estic segura que trobarien solucions adients i molt millors si tinguessin en compte les persones que les han d’utilitzar, passejar, asseure’s, gaudir.

Ens preguntem per què, a partir del nivell del Camí de Can Mora, no s’ha posat una barana transparent per poder veure i gaudir de la ciutat als teus peus i no que sembla que estiguis castigat de cara a la paret, com quan érem petits i eren uns altres temps, és clar.