diumenge, 31 d’agost de 2014

2.7 Entrades Històriques. Barcelona: El Coll - Vallcarca II. Entrega setena

Un parc Güell insòlit, abans de ser parc 
(en el centenari de la seva construcció)

Eusebi Güell va comprar l'any 1899 can Muntaner de Dalt, possiblement per treure'n algun rendiment econòmic. .....
Però ben aviat s'aclonà de la poca rendibilitat que tenia com a finca agrícola. Anteriorment, l'any 1860, una companyia havia intentat explotar les mines de ferro que hi havia al parc, però tampoc donaren rendiment i l'empresa va fer fallida. La idea inicial fou transformar aquesta fınca en una urbanització per als barcelonins benestants, i el projecte s'encarregà a l'arquitecte Gaudí. Les obres es van iniciar el 1900.

Sembla que els Güell van decidir anar a viure a la casa pairal de can Muntaner, remodelada pels Larrard i retocada pels Güell, a mesura que es duien a terme les obres del parc. Però les parcel·les dissenyades costaven de vendre i només se'n van vendre dues: una ocupada pel mateix Gaudí i l'altra comprada per la família Trias -actualment encara conservada pels descendents d'aquesta família, els Verges-Trias.

S'ha especulat força sobre la manca d'èxit de la urbanització: s”ha parlat del fet que fos lluny de Barcelona i de consideracions polítiques, molt agafades pels cabells. Però podria ser que la causa principal del poc èxit ďaquesta urbanització fos la manca ďaigua, sobretot pel que fa a les parcel·les més altes, manca que ja devien patir els obrers en el transcurs de les obres.

Pràcticament, l'única font existent al parc fou la del costat de can Muntaner, situada sota la plaça porticada, i sembla que tenia dues mines que penetraven sota la muntanya. El mateix Güell va intentar comercialitzar aquesta aigua amb el nom de SARVA perquè fos comprada pels habitants de la futura urbanització, i en les estructures de ponts i viaductes ja s'inicià la construcció de cisternes, segurament per regar el parc. D'aquestes cisternes, actualment, se'n poden identificar quatre. Per abastar d'aigua la cascada de les escales, Gaudí inventà un sistema de recollida d'aigua de pluja que, a través de les columnes, permetés transportar-la cap a una cisterna subterrània, situada sota la plaça.

Mentre es feien les obres es realitzà una descoberta geològica ďuna caverna amb un reompliment càrstic i restes abundants de vertebrats fòssils (rinoceronts, cérvols, etc.) corresponents al quaternari antic, d'uns 500.000 anys diantiguitat. D'aquest reompliment, encara se'n poden veure restes a l'avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya i a les parets del parc, ja que Gaudí seleccionava i aprofitava molt els materials de construcció.

També cal destacar els retocs fets en les mines properes a la plaça del parc, en les quals encara podem trobar un bar, instal·lat allí des de l'any 1903, on hom té la sensació d'estar en unes catacumbes.

Cal destacar també molt a prop del parc Güell, dins la finca de can Turull, l”existència fins als anys setanta d'un castell, construït pels volts dels anys vint pel que fou soci de Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona, el senyor Frey, que no en va poder acabar la construcció. Als anys cinquanta comprà la finca un dels fundadors de la indústria cinematogràfica Balet i Blay, que n'acabà la construcció. Uns anys més tard, no se sap com, es va desmuntar el castell pedra per pedra. Es diu que va ser venut a uns americans després d'haver intentat instal·lar-hi un hotel de categoria.


Per a més informació: 
S. SALLARÈS I BARÓ. El parc Güell. Associació d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona, 1903.


Casa senyorial de Larrard al parc Güell, antigament can Muntaner de Dalt, més tard remodelada pels Güell,
que presideix la finca on fa cent anys va iniciar-se una de les primeres urbanitzacions de Barcelona.
Edifici de la casa Larrard, abans de la restauració feta pels Güell, encarregada a Gaudí l'any 1904.
(Arxiu Ametller d'Art Hispànic.)
Principi de la urbanització del parc Güell, on veiem el banc de la plaça en construcció i les dues úniques torres: can Trias i can Gaudí, a la aprt alta i a la dreta, respectivament, de la fotografia.
(Arxiu Històric Municipal del Museu d'Història de la Ciutat. Fotografia d'autor desconegut.)
Castell d'en Frey, fet construir per aquest industrial, soci de Gamper -president del Futbol Club Barcelona-, els anys vint en un sector de la propietat de can Turull. Fou acabat els anys seixanta per Blay, dels estudis Balet i Blay, i posteriorment desmuntat.
(Fotografia de Jordi Baldric.)
Una de les festes d'elit que celebraren al parc Güell entre els anys 1910 i 1920, abans de ser públic.
(Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí.)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada