2.5 Entrades Històriques. Barcelona: El Coll - Vallcarca II. Entrega cinquena

 

 Les fonts que subministraven aigua a Barcelona i les mines de ferro

A mesura que Barcelona, encerclada per les muralles de la Ronda, creixia, cada vegada es feia més necessària l'aigua per als menesters dels seus habitants. Després ďintentar dur-hi l'aigua de Montjuïc, es va iniciar la canalització de l'aigua de Collserola, principalment del Coll, segons un projecte de Gabriel Sagrera.....
La primera conducció d'aigua es construí el 1573, però ja es coneixia l'abundància d'aigua ďaquesta zona des del segle XIV (1367), quan Jaume Fivaller va descobrir abundoses fonts al peu de Collserola, lloc on solia anar a caçar. La primera font que s'obrí amb aigua del Coll a Barcelona fou la de la plaça de Sant Just i Pastor, que encara existeix, on hi havia la casa familiar dels Fivaller. L'aigua del Coll es va subministrar a Barcelona fins ben entrat el segle XIX, quan es començà a portar l'aigua de Montcada.

Les diferents fonts que s'ajuntaven a la mina que baixava del Coll i que encara es conserven són: la font de Sant Salvador d'Horta i la del Remei, construïdes entre 1573 i 1586, i la font dıen Falcó, ajuntada a la mina principal l'any 1600. La importància ďaquestes mines per al subministrament d'aigua a Barcelona es manifesta, ďuna manera ben evident, amb l`existència d'un funcionari del consell barceloní anomenat «mestre de fonts» que, juntament amb el terç de consellers responsables, controlava el subministrament ďaigua a Barcelona i cada dos anys en feia una revisió. Un dels principals mestres de fonts fou Francesc Socies, de qui es coneix un llibre manuscrit de l'any 1690, conservat a l'Arxiu Històric de l”Ajuntament de Barcelona, en que descriu totes les fonts, captacions i mines que portaven aigua a la ciutat des dels turons de Vallcarca.

Els turons de Barcelona contenen en un dels seus nivells geològics una concentració de mineral de ferro que ha estat objecte d'intents ďexplotació en diverses èpoques. El mineral es troba immediatament per sota d'un nivell carbonàtic, entre aquest i unes argil·lites impermeables que han permès la deposició del mineral arrossegat per les aigües pluvials.

L'abundància d'aigua als terrenys del Coll i de Vallcarca es posa de manifest en aquestes grans piscines que hi havia a prop de la masia de can Alegre de Baix, al costat de la plaça de Lesseps, enderrocada per l'ajuntament.

(Arxiu Municipal del Districtre de Gràcia. Fotografia de J. Vidal i Ventosa, 1934.)

Restes de l'aqüeducte que posa portava l'aigua a Gràcia des de can Falcó, creuant la riera de Vallcarca a prop de la Farigola, i la conducció d'aigua que des del Coll la portava a Barcelona, a la part baixa de la fotografia.

(Arxiu Municipal del Districtre de Gràcia.)

Mare de Déu del Remei. Imatge exposada a la gruta de la mina. 
Fins l'any 1925 va ser una font pública.

Després passà a ser propietat de la família Sunyer.

(Fotografia d'E. Sunyer, 1950.)

Entrada a la mina d'Aigua Radial, situada dins la propietat dels Santsalvador, a la part alta del passeig de la Mare de Déu del Coll. L'any 1940 s'intentà comercialitzar aquesta aigua. (Fotografia cedida pel doctor Bassegoda.)