dimecres, 27 d’agost de 2014

2.3 Entrades Històriques. Barcelona: El Coll - Vallcarca II. Entrega tercera


El Coll. L'origen d'un santuari antigament anomenat Santa Maria de la Font-Rúbia

El nom primitiu ďaquest santuari prové d'una font anterior a aquest que brolla al peu d”una roca roja de gresos del Triasic, la primera època de l'era secundària. Aquesta formació geològica va ésser descoberta per Almera quan va fer el primer mapa geològic detallat de les rodalies de Barcelona, l”any 1893. El 1898, durant la reunió de la Societat Geològica de França a Barcelona, de la qual s'ha celebrat el centenari recentment, els geòlegs van confirmar que la roca pertanyia a aquest període.

Llavors, el Coll ja tenia certa fama com a lloc de reunions i pelegrinatge perquè els camins que anaven de Barcelona a Sant Cugat, Horta i Sant Andreu es creuaven allí. Un ďaquests camins és el de Sant Sever o de les Donzelles, de vegades documentat com a camí del Coll, que pujava de Gràcia. Un altre dels camins, que actualment encara dóna nom a un carrer, és el camí vell del Coll, al vessant d'Horta, i també hi havia el camí dels Àngels, que anava del Coll a Sant Genís dels Agudells, per l'actual Taxonera i els Penitents.

Els primers documents que hi ha del Coll fan referència a Santa Maria de la Font-Rúbia i són una donació feta pel clergue Guerau Mir a Sant Cugat del Valles d'una capella de la seva propietat l'any 1098. Pels volts del segle XV, l”ermita va passar, no se sap com, a ser propietat de Sant Pau del Camp de Barcelona. Sembla que fou en aquesta època que es construí la torre de defensa, mal anomenada campanar, amb clares espitlleres que miren al nord, o sia, en direcció a la vall ďHorta i a les propietats de Sant Cugat, cosa que fa pensar en una funció defensiva del santuari. Es també l'època en que aquest es va ampliar amb dues naus laterals, com ho testimonia la finestra cega de la paret lateral de la nau primitiva.

A partir ďaquí, va tenir la funció de santuari marià amb pelegrinatges multitudinaris, alguns molt populars, i fins i tot s”utilitzà com a lloc de concentració de seguidors de partits polítics en èpoques agitades.

El 1867 la família Molins de Mari hi féu les primeres parcel·lacions al Salt de les Bruixes, al vessant d'Horta, i el 1901 la família Cristià, propietària de l'ermita i de l'hostal del Coll a partir de la desamortització de Mendizábal, juntament amb la família Duran i Borrell, propietària de can Mora, van urbanitzar el sector de Vallcarca amb el nom de barri Borrell.

L'interès de la zona com a lloc sanitós, demostrat per l'existència de la Torre Sana (can Mora), fou degut a l'existència ďabundoses fonts, que a partir del segle XVI subministraven aigua a Barcelona. La mina principal començava a la font del Coll i un altre ramal a la font ďen Falcó. A aquestes, se'ls ajuntaven aigües de la font del Remei i de la de Sant Salvador d'Orta (Horta).

Entre petites torretes de menestrals, s'aixecaren també grans residències ďestiu com la casa Marsans, fundadora de la banca, o la de l'industrial Frey, soci del fundador del Futbol Club Barcelona, Gamper, o també la remodelació de la masia Turull en casa de senyors.

Per a més informació:
S. FORTIÀ SOLA. El santuari de la Mare de Déu del Coll. Barcelona, 1931.

 
Detalls de les restes actuals de la font Rúbia o font del Coll, que convindria rehabilitat pel seu valor històric.
(Fotografia d'E. Sunyer.)
Una de les fonts que preníem aigua del recorregut de la mina del Coll, que va tenir utilitat pública; està situada
al torrent del Remei, mes avall de la font de Sant Salvador d'Horta, i contava de tres brocs.
(Fotografia d'E. Sunyer.)
La construcció del viaducte de Vallcarca, inaugurat l'any 1925, representà una gran obra per a les
comunicacions entre Gràcia i Vallcarca, ja que estalviava haver de creuar la riera de Vallcarca des de
l'avinguda de la República Argentina.
(Fotografia d'una postal de l'època.)
Camí de Sant Sever o de les Donzelles, que anava de Barcelona al Coll, presumiblement de tradició romana.
Camí del Àngels (la Taxonera), que comunicava el santuari del Coll amb Sant Genís dels Agudells.
(Arxiu del Centre Excursionista de Cataluny. Fotografia de l'any 1897 de F. Bordas.)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada