divendres, 15 d’agost de 2014

1.1 Entrades Històriques. Barcelona: El Coll - Vallcarca. Primera Entrega



La informació més antiga que es coneix sobre l'església de Santa Maria de Font Rúbia, actualment parròquia de la Mare de Déu del Coll, són tres documents datats de l'any 1098 i que apareixen al Cartulari de Sant Cugat, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona.

El primer document ens permet conèixer la donació d'una església que va fer el sacerdot Grau Miró al monestir de Sant Cugat del Vallès.

El segon pergamí recull els límits del territori de Santa Maria de Font Rúbia entre la serra de Collserola, la serra dels Agudells, el puig d'Aguilar i el riu Besòs, i ja en el darrer escrit es recull la donació que va fer també Grau Miró de les seves propietats a Sant ]oan Despí, amb la finalitat d'ampliar el patrimoni de Santa Maria de Font Rúbia.

L'any 1998 se celebrà el 900è aniversari d'aquests primers documents, però també es podria parlar del mil·lenari, ja que Grau Miró va donar a Sant Cugat una capella ja construïda i, en conseqüència, anterior a la data de 1098 que consta en els documents citats.

El fet que l'església estigués situada en el trajecte de l'antic cami de Sant Cugat, de tradició romana, fa pensar que devia tenir, a més a més, una funció de descans per als vianants, i que podria ser molt antiga; encara més si tenim en compte que en el proper turó del Carmel s'hi ha trobat un petit establiment de l'època ibèrica dedicat a l'obtenció del ferro.

A més d'aquest primer assentament, temps després van aparèixer altres agrupaments aïllats l'un de l'altre, a partir de les propietats d'origen quasi feudal del mas Falcó, can Móra i can Turull, que pràcticament es repartien el territori de Vallcarca; tal vegada també hi intervingueren can Xuriac, situat a l'encreuament del carrer de Gomis i la riera de Vallcarca, i ca l'Alegre de Dalt, prop de la plaça de Lesseps.

Les dues propietats més grans, mas Falcó i can Móra, les separava el torrent del Coll. L'una arribava fins als Penitents, i l'altra, fins al turó Móra. Possiblement, a partir d'aquestes grans cases pairals s'urbanitzaren alguns barris, com el de Borrell i el de la Farigola.

Val la pena tenir en compte altres característiques de la zona, com ara la gran quantitat de fonts que hi havia als territoris del Coll i de Vallcarca —font Rúbia, font del Remei, font de Can Falcó, font de Sant Salvador...—, les quals entre els segles XV i XVIII van subministrar a la ciutat de Barcelona aigua corrent, conduïda per mines de més de tres quilòmetres de llargària. També es té notícia d'un aqüeducte, potser amb antecedents romans, que al segle III portava l'aigua des del peu de la serra de Collserola fins al vell centre de la ciutat romana.

D'altra banda, des de l'edat mitjana, en relació amb el mètode de la farga catalana, i després durant la industrialització, es va intentar l”explotació d'unes concentracions de mineral de ferro que es troben a les formacions geològiques d'aquests turons, en les quals encara hem trobat les galeries d'extracció de can Xirot i del parc Güell.

A mitjan segle XVIII es començaren a urbanitzar els voltants de l'església del Coll, al vessant d'Horta, a l'indret anomenat el Salt de les Bruixes. La gran propietat Falcó també col·laborà en les urbanitzacions de Vallcarca pels voltants del 1886. El mateix propietari va urbanitzar també el barri de Muns —actualment, la plaça Mons— i, l'any 1905, promociona la construcció del pont de Vallcarca, els pilars del qual no començaren a pujar fins al 1913. El pont s”acabà el 1925.

L'arribada del primer tramvia l'any 1871, la instal·lació de l'electricitat a carrec de la Companyia del Tibidabo l'any 1903 i la progressiva creació d'entitats —el Centre Instructiu de Vallcarca el 1905, el Centre d'Esquerres Republicanes l'any 1931...— van anar configurant de mica en mica la realitat urbana, social i cultural del territori.

Amb aquest llibre, el Grup d'Estudis del Coll-Vallcarca ha volgut col·laborar en la celebració del 900è aniversari i, a la vegada, ha pretès recollir imatges i records, tal com bé diu el títol de la col·lecció, dels barris del Coll i de Vallcarca. Són fotografies que a molts els portaran el record de moments i experiències viscudes i que a molts d'altres els mostraran una imatge totalment desconeguda, interessant i entenedora alhora d'aquests barris.

El recull ha estat possible gràcies a molts veïns i veïnes, amics i coneguts que, fotografia a fotografia, explicació rere explicació, han anat omplint el nostre àlbum de treball, després d'una tria molt acurada.

Amb el nostre agraïment, aquí en teniu el resultat.

Per continuar aquesta tasca, serà benvinguda la col·laboració dels veïns i amics en la recollida de documents i dades sobre la història i les vivències del nostre entorn.

A tots ells, i per endavant, gràcies.



Enric Sunyer i Coma
Grup d'Estudis del Coll-Vallcarca


Per a més informació:
  • SOLA I MORETA, FORTIÀ, El santuari de la Mare de Déu del Coll (Barcelona-Vallcarca), Palma de Mallorca, 1951.
  • SUNYER I COMA, ENRIC, Les explotacions mineres de ferro dels turons de Sant Gervasi, Gràcia i Guinardó. Geologia dels Països Catalans, Barcelona, 1996.
  • VOLTES BOU, PEDRO, Historia del abastecimiento de agua de Barcelona, Sociedad General de Aguas de Barcelona, Barcelona, 1967.


Imatge de la Mare de Déu del Coll en una talla romànica del segle XIII, després de la restauració de l'any 1928. Fou salvada per la Generalitat de Catalunya l'any 1936 i recuperada pel Coll l'any 1948.
(Arxiu Mas-Institut Ametller d'Art Hispànic.)
Reproducció de les rajoles de la font del Coll, antiga font Rúbia, feta per Francesc Albors,
ceramista de l'escola Massana i veí del barri. Actualment està col·locada
a l'interior del santuari.
(Domènec Giravent.)
Màndorla central de les pintures murals de l'absis del santuari de
la Mare de Déu del Coll, actualment en procés de restauració.
(Parròquia del Coll.)

Reproducció dels primers documents, datats del 1098, que descriuen la donació d'una església
al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i la fundació d'un nou monestir,
que finalment no es va construir, de Santa Maria de Font Rúbia.
(Cartulari de Sant Cugat. Arxiu de la Corona d'Aragó.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada