dimarts, 10 de juliol de 2012

Debat sobre les obres del carrer Beat Almató (Nous comentaris)


El Coll. Beat Almató 10 juliol 2012
El dijous dia 21 de juny vaig assistir a la reunió informativa de les obres d’actualització del carrer Beat Almató, i quina va ser la meva sorpresa quan vaig saber que el projecte inicial havia canviat radicalment.

Es veu que un grup de veïns i veïnes del barri van crear una plataforma de defensa dels cotxes i van pressionar l’Ajuntament perquè modifiqués el projecte i evités que el carrer quedés sense ni un lloc d’aparcament pels vehicles. Fins aquí cap problema, tots tenim el dret a defensar les nostres idees i opinions i a voler fer un barri més adient a les nostres necessitats. Però, pel fet de poder aparcar el nostre vehicle al carrer hem de sacrificar qualitat de vida de les persones que passen més hores al barri? Fa deu anys que visc al Coll i sé (perquè jo també ho he patit) que trobar aparcament no és fàcil i que no tothom es pot permetre pagar un pàrking privat. De totes maneres, el barri té moltes altres necessitats no menys importants que poden conviure perfectament sense ser excloents les unes de les altres. És per aquest motiu que vaig quedar desconcertada quan es va explicar que el projecte, que en un principi contemplava la realització d’un carrer peatonal, amb arbres i sense cotxes, es convertia en una obra consistent, únicament, a tornar a fer les voreres i asfaltar el carrer.

És veritat que en un principi l’Ajuntament només tenia previst reformar la part alta del carrer (entre Font del Coll i Baixada de Sant Marià) i finalment es farà tot sencer, però amb una petita modificació del projecte actual el carrer Beat Almató podria millorar considerablement i podrien conviure vehicles i persones: es podria fer, a la part baixa del carrer, entre Baixada de Sant Marià i carrer Clotés (que és més plana i hi circulen molt pocs vehicles), una plataforma única, en la que també s’hi aparquessin cotxes a una banda i s’hi intercalessin alguns arbres.

Les obres del carrer comencen el proper dilluns 2 de juliol, i no penso que la meva opinió (com la de molts altres veïns i veïnes) sigui capaç de modificar-ne el projecte, però desitjaria que ens pogués servir per reflexionar sobre com s’estan fent les coses. És veritat que hi ha hagut un procés participatiu, però: s’ha realitzat correctament? Se’ns ha informat correctament de les reunions que s’han dut a terme? Les entitats que hi han participat representen l’opinió de tots els veïns i veïnes del barri? S’ha aconseguit que augmenti la quantitat de persones favorables al projecte? Caldria que ens impliquéssim més en les decisions que es prenen al barri?


Marta Montbrió

4 comentaris:

  1. He quedado atónico ante la noticia de que se ha revisado el proyecto de rehabilitación y mejora de la calle Beato Almató, a última hora, a urtadillas y vulnerando el concurso de la voluntad popular, arrinconando la legítima voz de aquellos que bien merecían haber sido escuchados por un ayuntamiento que presume de realizar sus actividades al amparo de la más estricta observación de los valores participativos y democráticos.
    Al parecer, un organizado grupo de personas que han antepuesto sus intereses particulares y profesionales, a los del conjunto de una vecindad, castigada durante muchos años por los rigores de la lucha por hacerse con el puesto protagonista que bien merece. Sin embargo, ha sido suficiente para desmontar un largo proceso de reivindicación por la dignificación y la pacificación de un barrio, que los defensores de "su" automovil, que no de "su" movilidad, hayan logrado protagonizar el elemento central alrededor del cual giran todas las acciones que se están llevando a cabo por nuestro querido ayuntamiento. Y si eso no fuera poco, vulnerando los principios que deberían orientar a una administración pública, que no es otro que alcanzar aquellos objetivos que garanticen un mayor nivel de bienestar en la ciudad. Sin embargo, la decisión unilateral del ayuntamiento ha impuesto la lógica del automóvil por encima de la salud y la movilidad peatonal sin obstáculos, lo que nos da verdadera cuenta de las intenciones de un ayuntamiento cuyos responsables no hacen, sino, que actuar bajo el dictado de los intereses de una minoría que, ni siquiera en número, son una mayoría moral en la calle del Beato Almató. Decepcionante.

    David Hernández

    ResponElimina
  2. Us convido a participar en un fòrum de participació veïnal, on podreu aportar en el marc de Facebook, tots els vostres punts de vista, i si així ho voleu, fotografies i videos que puguin il·lustrar les vostres opinions. Us animo, doncs a que participeu activament en el debat, doncs aquests pot ser un instrument que permeti redirigir les obres del carrer Beat Almató, cap a una sol.lució de compromís que no beneficiï sempre als mateixos.
    Cerqueu al Facebook, el mot "El Coll 3.0"

    Cordialment, David Hernandez

    ResponElimina
  3. El president de l'Associació de Veïns Coll-Vallcarca ha publicat un escrit al bloc de l'Associació.

    CARRER BEAT ALMATO
    A l'Ajuntament de Barcelona, al Districte de Gracia, als partits politics que han intervinguts per a la millora del barri del Coll, a tots ells la nostra consideració respectuosa

    Enguany s'acabaran les obres relacionades amb els projecte de la Llei de Barris, un projecte que ha durat quatre anys i aviat acabará, un projecte que tenia pressupost assignat i s'havia de fer el que es proposava en el projecte. La seva inversió pel barri del Coll representa la mateixa del muntant de 25 anys anteriors en despesa pel barri nostre, però la Llei de Barris ha fet donar que aquest impuls d'obres i millores facin d'un barri marginal a un barri envejat per altres barris. La inversió i resultat ha estat i és espectacular.

    (Continua)

    Es pot consultar el text sencer a: http://avvbarri-coll.blogspot.com.es/2012/07/carrer-beat-almato.html

    ResponElimina
  4. Al senyor Barrau, de l'Associació de veïns i veïnes del barri d'El Coll.

    Benvolgut senyor,

    respectuosament, em permeto amb aquestes línies de fer-li notar que a la seva llista d'agraïments no ha inclòs aquells que són els que crec són els principals impulsors dels canvis, considerats per vostè com d'espectaculars, experimentats al nostre barri els últims temps. El que trobo a faltar és el reconeixement als nostres conciutadans, veritables creditors per les seves vides mancades d'un entorn socialment digne i per la seva predisposició reivindicativa comparable al altíssim nivell de la seva capacitat de lluita. Són ells, vostè i jo, des de les nostres posicions respectives, els creditors de tots els agraïments i reconeixements, perquè sóm el real motor del canvi, els únics contribuents amb el nostre suport polític als candidtas que governant han tingut l'oportunitat de fer realitat el nostre somni. Però malauradament, massa sovint alçar la veu i reclamar justícia i reparació no han evitat el nostre barri de llargs anys d'invisibilitat i d'esperances incumplides.

    Trobo que un oblid d'aquesta magnitud no pot justificar-se si a més es té present la càrrega que suposa exercir la sobirania i la participació democràtica que reclama de la corresponsabilitat. Els impostos que regularment els ciutadans estem obligats a satisfer per al sosteniment d'una administració és la forma de participació directe més evident que suposa costos notables en el benestar de les famílies, esforços que, no ho oblidem, van dirigits al sosteniment d'un instrument, l'administració, que està al servei de la societat i que té per missió procurar pels ciutadans majors nivells de benestar i d'integració social. La importància de la contribució no pot tenir com a retorn cap forma de gràcia institucional, sinó d'accions decidides de distribució equitativa de la riquesa en forma de polítiques actives de solidaritat distributiva.

    Els veïns d'aquest humild i petit barri, any rere any han cregut els missatges d'esperança llançats pels representants polítics, dels anuncis de canvis radicals que restaurarien el dany no reparat, fins que, després de molts anys, s'han plegat a la seva reparació, però tard i de manera insuficient.

    Estic segur, senyor Barrau, que vostè no creu, com jo tampoc, que els polítics siguin mesiànics representants d'una classe superior a la qual els mortals de senzilla procedència, com jo i com imagino vostè mateix, deguem cap mena de servilitud. Ells són els nostres delegats del poder que els hem atorgat en raó de la cessió de la nostra sobirania i per tant els nostres servidors, en cap cas el contrari.

    Ben atentament,

    David Hernández

    ResponElimina