Acta de la 2a trobada del grup promotor de l'Associació d'Amics de l'Aula Ambiental del Bosc Turull

Data: 18 de gener de 2012

Lloc: Centre Cívic El Coll – La Bruguera
Hora d’inici: 19:35
Assistència: 18 persones


Ordre del dia

1. Lectura i aprovació de l’acta anterior
2. Informacions diverses
3. Informació grup de treball dels estatuts
4. Torn obert de paraules

Desenvolupament de la sessió i acords presos
1. Presentació de les persones assistents perquè hi ha noves incorporacions al grup.

M. M., veu que hi ha persones del grup que diuen ser d’entitats com DEPANA, Fundació Silvestre, Greenpeace, etc i creia que el grup representa a persones físiques i no a institucions.

Francesc Roma i Josep Maria Gallart recorden que la representació al grup és individual malgrat cadascú pugui pertànyer a diferents entitats. Per altra banda es recorda els compromisos adquirits amb el grup de reforestació de DEPANA per ubicar el seu planter, i amb la Fundació Silvestre per controlar la colònia de gats existent.

C. J. diu que els estatuts poden expressar que hi pot haver col•laboració amb entitats.

2. Lectura de l’acta de la sessió anterior

JM Gallart proposa que al final de cada sessió es plantegi l’ordre del dia de la següent trobada per mantenir una metodologia de treball.

S’acorda penjar al blog del Coll2.0 l’acta traient els noms de les persones.

3. S. P., president de l’Associació de Veïns del Passeig Turull aclareix alguns conceptes. Sent parlar de la part forestal del Park Güell quan ens referim al Bosc Turull i vol que s’anomeni pel seu nom. Recorda que els límits del Güell són a la finca del castell de pedra del carrer Coll del Portell. D’aquesta finca cap avall és de Can Turull que el 1948 va parcel•lar la finca.

També recorda que ha sol•licitat al districte la millora de la senyalització dels carrers per conduir els turistes cap al Park Güell.

Francesc Roma explica que sempre s’ha reverit al projecte de l’Aula Ambiental del Bosc Turull i que per a l’Àrea de Medi Ambient i segons el pla de gestió del verd, la zona de Turull i el Park Güell formen una mateixa unitat i que aquest fet pot fer confondre. S’ofereix a explicar el projecte a l’AVV del Passeig Turull.


4. F .R., pregunta si hi ha prevista una trobada amb la Regidora Maite Fandos

Francesc Roma explica que la Regidora està al corrent del projecte i que amb la gerent del districte s’estan cercant els recursos per a la gestió de l’equipament.

Planteja la problemàtica de l’escarabat que està afectant les palmeres del barri. Pregunta si l’ajuntament hi està actuant i proposa que l’actuï en col•laboració amb els veïns.


X. T., explica que des de la seva professió de jardiner coneix el decret de la Generalitat que obliga a tractar les palmeres afectades però que la plaga s’està estenent molt ràpidament per tot Barcelona.

V. P., com a treballador de Parcs i Jardins (Àrea de Medi Ambient) explica que s’està tractant la plaga.

5. Estatuts

C. J. recorda que hi ha un documents elaborats per Elisenda Pérez que no li han arribat per correu electrònic.

Planteja si la futura associació voldrà gestionar activitats de l’Aula.

JM Gallart explica que hi ha dos models, bé que gestioni directament el districte o que es plantegi una cogestió entre districte i alguna entitat. Proposa que els estatus expressin la possibilitat de gestionar. Seria partidari de crear un òrgan de cogestió comunitària amb escoles, esplais, associació d’amics, etc. Explica els exemples de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic que per encàrrec de l’ajuntament gestionen l’equipament, i el cas dels Amics del Museu Etnològic que col•laboren amb els gestors municipals del museu. Proposa finalment, que qualsevol que sigui el model de gestió que l’ajuntament decideixi, l’associació que es creï al voltant de Turull sigui una associació de veïns interessats.


M. M., creu que cal establir quina relació hi ha d’haver entre els veïns, les entitats i l’ajuntament.

E. C., creu que cal decidir què volem vetllar, valorar, protegir.

H. L., creu que el projecte s’anirà definint a mesura que vagin passant coses. No existeix un model fix, és un invent nou, no cal preocupar-se gaire i anar col•laborant, el mateix treball anirà definint les col•laboracions dels veïns i de les entitats.

S. F., creu que com a associació es podria gestionar, coordinar les activitats de l’Aula. El fet de ser els primers interessats ens dóna una certa preferència.

Xavi Franch, explica la seva experiència de gestió del centre cívic. El districte marca uns criteris a l’empresa gestora, Lúdic 3. El centre cívic és un servei públic per a tots els ciutadans. Hi ha centres cívics cogestionats per entitats. A Barcelona hi ha 3 o 4 Aules Ambientals amb sistemes de gestió diferents.

A. B., veu complicada la gestió del manteniment de l’equipament de l’Aula per la seva complexitat. Veu més factible la gestió de tallers, activitats, projectes concrets com per exemple el control de la colònia de gats. També creu que es poden compartir experiències; per exemple el material pel control de la colònia de gats és reciclat i això pot anar lligat a un taller de reciclatge. Així estem parlant de diàleg, convivència, sostenibilitat i ecologia.

E. C., Crec que cal deixar oberta la porta a gestionar activitats, totes o una part (passejades, cursos, per ex.) Insisteix en que cal tenir clars els principis pels quals treballarà l’associació. Per exemple, si es donés el cas que l’ajuntament volgués utilitzar l’equipament o la zona per promoure el turisme massiu, l’associació s’hi podria posicionar en contra.

C. J., proposa que per al proper dia cadascú pensi en les coses que li agradaria poder fer i començar a concretar. Planteja fer una cosa suficientment elàstica per si es presenta l’oportunitat de gestionar poder-ho fer i sinó dedicar-se a preservar, a conscienciar.

X. T., proposa fer uns estatuts curts i afegir reglaments de règim intern que puguin tenir un altre ritme. Hi pot haver gestió professionalitzada, l’entitat pugui contractar i també organització de voluntaris. Si l’entitat pot entrar en la direcció de l’espai es poden suggerir projectes que els gestors hauran de fer.

H. L. explica els inicis de l’Hort de l’Avi. Dos o tres avis van anar a l’ajuntament i ho van proposar, ells ho van fer tot: els camins, les tanques, les parcel•les, etc. Així es va anar definit el projecte; “... se hace camino al andar.”

Explica també, que des de casa seva dona de menjar a un centenar de pardals. Convida als assistents a veure-ho.

Francesc Roma explica el funcionament dels Consells Rectors dels equipaments del districte on hi participen fent propostes les entitats usuàries de l’equipament.

Josep M Gallart proposa la creació de grups de treball que a més de treballar propostes serveixin d’aprenentatge pels seus membres.

F. R. proposa que les sessions de treball es facin a l’Aula de Turull, i així, trepitjant el terreny sorgiran noves propostes.

C. J. explica la iniciativa de gent compromesa SOM ENERGIA i proposa de conèixer el seu funcionament. Hi ha iniciatives d’estalvi energètic, per exemple, que es podrien promocionar.

Xavi Franch convida als presents a participar en el cicle d’activitats de la Primavera Verda (Maig 2012) enguany el tema és l’energia.

Francesc Roma llegeix una proposta elaborada per M. C. S’adjunta en l’annex 1.

Ana Bisoca aporta una proposta; Vine a l’aula dels gats que s’adjunta en l’annex 2

Acords presos

Anomenar el projecte a l’entorn del Bosc Turull i no de la zona forestal del ParK Güell

Al final de cada sessió establir l’ordre del dia de la següent sessió

Poder fer les trobades a la mateixa Aula Ambiental

Crear grups de treball que vagin informant de les propostes

- Estatuts: Carles Jaume i Elisenda Pérez

- Científic: Enric Coll, Xavi Franch, Francesc Ruestes, Neus Vázquez, Victor Peñuela


Propera trobada: dia 8 de febrer a les 20:00

Annex 1 Proposta de M. C.

Per mi l’aula ambiental hauria de servir per impregnar de coneixements, valors, i petits trucs diaris, lligats al bé del medi ambient. Per tant crec que etiquetar interruptors aixetes, papereres etc…. Pot ser una bona primera eina de disseny interior de l’aula per a conscienciar en un primer nivell els visitants. Tot seguit deixo quatre idees d’activitats que es podrien dur a terme i rutines que també ens podríem crear nosaltres mateixos a l’aula ambiental.

Optimització de recursos el Bosc Turull

Estalvi aigua

Rotular aixetes per estalviar aigua i així conscienciar a tothom qui en faci ús

Residus

Reutilitzar el màxim de residus que generem des de l’aula i poder-ne fer un mostrar-hi en el local, ja sigui paper reciclat (principalment) creativitat amb envasos de plàstic (carteres) i vidre reutilitzable com a envàs. Fer compost.

Energia:

Full de registre de consum energètic per valorar accions d’estalvi energètic que es portin a terme.

Altres activitats per a visitants

Mostrar el perfil del sòl, els diferents horitzons: Seria interessant aconseguir un perfil on es mostrin el procés de compactació del terreny amb els diferents horitzons en el mateix bosc trurull. Potser a la part on hi ha l’aqüeducte.

Mostrar fases de descomposició d’una fruita, (a la part de compostatge)

Mostrar el fenomen de fixació del terreny degut a les arrels dels vegetals. Es tractaria doncs, de comparar dos situacions diferents.


Annex 2

18-01-2012

Proposta de projecte educatiu per a l’Aula ambiental Bosc Turull.

A. B. (Voluntària Fundació Silvestre)

Vina a l’aula dels gats del barri!

Un taller interactiu per aprendre a observar, a conèixer, a respectar, a estimar i a protegir els gats i la natura. Un taller per a difondre valors ecològics, practicar la convivència i estimular el diàleg.

Idioma del taller: català. *

Tema 1

Què saps dels gats del barri?

Has pensat que els gats del carrer són sers vius, i que per això molt sovint passen gana i set, tenen fred i es posen malats.

• Quins drets tenen els gats del carrer?

• De qui són? Qui els cuida?

• Per què son el carrer? On haurien d’ésser?

• Per què no gaudeixen d’una vida digna?

• Vols saber coses sobre els gats del carrer i aprendre a respectar-los i a protegir-los?



Tema 2

Saps que alguns gats del carrer tenen fades i “fadots”?

• Qui són aquestes fades?

• Saps com ajuden aquestes fades i aquests “fadots” als gats del carrer?

• Vols conèixer les fades i els “fadots” i saber com són?



Tema 3

L’hora del conte. Històries reals amb els gats del carrer com a protagonistes. Per a nens i nenes de totes les edats (entre 3 anys i 100 anys o més...).



• Un conte genera sempre un espai col•lectiu de convivència, de comunicació i de transmissió de valors socials.

• Històries de gats insospitades per a compartir experiències, desenvolupar el creixement personal, aprendre a escoltar i descobrir nou vocabulari.

• Cada història un valor pedagògic diferent.



Tema 4

Els gats i els seus refranys. Conèixer i entendre els refranys que parlen dels gats és aprendre coses sobre els gats i sobre la seva relació amb les persones.

• Els refranys i les frases fetes són documents històrics que han arribat fins a nosaltres per transmissió oral. Ens expliquen de quina manera les persones i les diferents societats i cultures han vist i han conviscut amb els gats al llarg de la història.

• Exemple d’alguns refranys: “Ésser gat vell”, “Donar gat per llebre”, “Gat escaldat de l’aigua freda fuig”...


Valors pedagògics afegits a taller interactiu: “Vina a l’aula dels gats del barri!”


1/ Desenvolupar la capacitat d’observar, estimular la curiositat i esbrinar coses interessants sobre els gats i la natura.

2/ Desenvolupar el valor del respecte en vers la natura. Aprendre a estimar i protegir tots els altres animals i sers vius que comparteixen la Terra amb nosaltres.

3/ El contacte amb la natura permet percebre les sensacions i desenvolupar els sentits d’una manera més viva: afinar la oïda, educar el sentit de l’olfacte, estimular els aprenentatges mitjançant el tacte, treballar els colors i els seus matisos... En definitiva, permet gaudir més intensament de la vida.

4/ Aprendre a conviure. És a dir, aprendre a preguntar, a escoltar, a dialogar i a comunicar-se.

5/ Enriquir el vocabulari, fer-nos amics de paraules noves i aprendre a utilitzar-les amb normalitat cada dia.

6/ Vincular els aprenentatges de “L’aula dels gats” amb alguns continguts curriculars escolars. D’aquesta manera “L’aula dels gats” serà també un reforç de coneixements bàsics.

7/ Idioma del taller: català.* Entendre el taller com una eina de normalització lingüística. Proposo que l’idioma vehicular habitual del taller sigui el català.

Donat el caràcter lúdic-pedagògic de “L’Aula dels gats”, el taller pot ser una oportunitat òptima per a que molts nens (que habitualment no utilitzen el català) es familiaritzin i practiquin el català sense por i sense vergonya.

-Aquesta proposta és fruit de l’experiència que poso sempre en pràctica a les colònies de gats del carrer. Sovint, fins i tot els pares dels nens acaben fent l’esforç d’entendre i dir alguna cosa en català.

-Si el grup que participa a l’aula està integrat per nens nouvinguts, es pot demanar la col•laboració d’alguna “fada-voluntària” perquè col•labori en el taller fent suport lingüístic personalitzat (no es tracte de fer traducció simultània, sinó d’ajudar a entendre i d’aconseguir que els nens més tímids també participin).