diumenge, 21 d’agost del 2011

Consell de Barri del Coll


PROPOSTA D'ACTA del Consell de barri del Coll
Data: 17 de febrer de 2011
Lloc:  Alberg de Joventut Verge de Montserrat
Si algú dels presents a la sessió vol proposar modificacions pot fer-ho adreçant un correu electrònic a froma@bcn.cat


Assistència



1. Guillem Espriu (President)
2. Manel Romero (Vicepresident)
3. Roger Amigó (IC-EUA)
4. Ana María Casas (PP)
5. Míriam Carrerecro (PSC)
6. Sandra Vélez (ERC)
7. Yolanda  Collboni (Secretària)
8. Francesc Roma (Tècnic de Barri)
9. Ester Garcia (Directora d’Espai Públic i Llicències)
10. Isabel Muntané (Directora Serveis al Territori)
11. Mireia Juan (ADOL Barcelona Activa)
12. (Intendent Guàrdia Urbana)
13. Tomás Redon (Manteniment de Districte)
14. Josie Abascal (Cap de Projectes de Districte)
15. Jordi Heredia
16. Guillem Montagut
17. Domènec Giravent (Grup D’Estudis del Coll)
18. Montse Garcia
19. Marlene Martínez
20. Jordi Morrus (AVV Coll-VAllcarca)
21. Antonia Liria
22. Joan Cabrera
23. Sr. Farré
24 a 29. Veïns del barri
30. Hostessa
31 i 32. Tècnics de so
TOTAL:  32 persones



Introdueix Yolanda Collboni

1er punt de l’ordre del dia.
El Regidor dona resposta als compromisos adquirits a la darrera sessió del Consell de Barri

Jordi Morrus. Tema: Acabament de les obres de Pineda i Funoses Llussà i delimitació d'espais de vehicles i vianants a l’entrada de Funoses pel Passeig Mare de Déu del Coll.

Es posaran jardineres per evitar l'aparcament, es resituarà el quiosc per poder posar una marquesina de la parada del bus i es reubicarà el pas de vianants que hi ha darrera el quiosc.
En relació al tram final del carrer Pineda s'ha fet un mur de major dimensió per evitar que la terra de la muntanya passi al carrer.

Albert. Tema: Moviment de cotxes a gran velocitat a Portell
Guàrdia Urbana ha fet seguiment entre setmana i alguns caps de setmana i no es detecta major incidència, no s’aprecia velocitat excessiva. Es continuarà fent seguiment.

AMPA Gat Negre
Compromís de fer una reunió amb elles i el Consorci d’Educació. La trobada es va fer i ara s’està fent el seguiment dels acords presos.

2on Punt de l'Ordre del Dia
Feina dels quatre anys de govern. Pla Municipal d’Acció.
El Regidor llegeix l'informe de valoració que s'adjunta.

3er Punt de l’Ordre del Dia
Yolanda Collboni presenta els membres de la mesa
Manel Romero Vicepresident, en representació de les associacions del barri.
Ana María Casas del Partit Popular
Sandra Vélez d’Esquerra Republicana de Catalunya
Roger Amigó per Iniciativa per Catalunya- Verds Esquerra Unida i Alternativa
Míriam Carracedo Consellera del barri del Coll pel Partit Socialista de Catalunya

Torn obert de paraules de les persones assistents

1. Domènec Giravent
Felicitar al Districte per la compra del solar del carrer Tirso 44 doncs és una part de la història del barri del Coll. Demana que s'enjardini la propera legislatura.

Incivisme
Durant els quatre anys hi haurà gent que dirà que s’han fet moltes coses i altres diran que se n’han fet poques. Jo crec que s'han fet coses. Molesta que les coses que es fan, que hi hagi un grup petit de gent que les destrossi. Per exemple les caques dels gossos que no es recullen. Tinc una finestra que dona al Passeig i vaig veure una persona orinant .
EL metro hi ha uns rètols de Comissions Obreres i UGT i crec que no és el lloc adequat.
La neteja ha millorat molt però veig bastant sovint que al costat dels residus hi ha caixes de cartró. Ja sé que és una petita minoria que fa aquestes coses. Si l'ajuntament es gasta els diners el lògic és que la gent ho conservi.


2. Jordi Heredia
Agrair la tasca feta, suposo que hi haurà mil opinions per al menys és una tasca que s’ha fet.
Vol parlar d'un semàfor a la plaça de Mons cap a la viaducte de Vallcarca que quan està vermell no passa cap vianant i els cotxes hem d'esperar molta estona. Dóna lloc a que molts traspassin en vermell i és més perillós que si estigués intermitent i s’hagués de respectar el pas de vianants. A més coincideix que l'altre semàfor al l'altre costat del viaducte, si es passa el primer en verd, el segon sempre està vermell i això ajuda a saltar-se el primer.

l'altre és d'un abast més importat, es tracta del passeig Mare de Déu Del Coll té de tot menys passeig. Amb el traspàs de la propera legislatura es podrà insistir en la millora. És una artèria important del barri i està absolutament abandonada, deu ser dels carrers més inaccessibles de Barcelona, incompleix les normatives d’accessibilitat, dóna molts problemes a les persones amb problemes de mobilitat. Està plena de cotxes, a més les multes aleatòries, les voreres són deformes, etc. A més és un passeig de caire turístic on hi ha l’Alberg, el Parc de la Creueta, la finca Sansalvador, tenim el Parc Güell i et trobes molts turistes i estaria bé tenir-hi una especial cura. El carrer tenia paviment sono-reductor i al fer-se la cloaca s’ha acabat amb una llengua de terreny asfaltada amb formigó, això és inconcebible. Per això demanaria que el traspàs de poders es tingués en compte aquest tema.

3. Guillem Montagut
Referent al canvi de direcció a Beat Almató entre Font del Coll a l’informe del Regidor, no hi hagut mai el canvi de direcció.
Rectificar és de savis. Hi ha un Cartell que anuncia el carrer Beat Almató confluència amb el Passeig posa santificat , i si és beat no és sant. Caldria rectificar-ho, són petits detalls però importants. Aquest senyor és sant, no és un beat.

Informació. He viscut al sota el Pont de Vallcarca, com en Carpanta, fa 70 anys i suplicaria que el Regidor de Gràcia ens expliqui el significat del la plaça Lesseps. Sembla que hi ha dues puntes de vaixell, l’aigua se suposa que és el Mar Roig, l’aigua, una cadira, etc. Voldria un tríptic que especifiqués el significat de la plaça Lesseps.

4. Marlene Martínez
Perquè es fan actuacions al barri, a carrers com per exemple Santuaris, Font del remei, Can Móra, etc amb la finalitat de treure places d'aparcament al carrer de cotxes. Perquè el preu de les places d’aparcament que s’han creat són a preu de mercat, i perquè el lloguer de les places dels cotxes són tan cares.

5. Montse Garcia
Referent a les obres del carrer Font del Remei, realment no necessitem més zones verdes tenint el Parc Güell al costat, i llavors on posarem els cotxes els que no tenim places de pàrquing? No hi opció de places de pàrquing perquè estan totes ocupades, i els que no tenim diners per pagar places de lloguer, què fem amb els cotxes? Estan obrint tots els carrers amb cases de més 100 anys que estan per rehabilitar,  s'ha pensat que igual hi ha moviments que les poden afectar? Aquesta és la meva preocupació.



Respostes del Regidor

6. Al Sr. Domènec. Font de Tirso
Quan era conseller del Districte de Gracia i portava el barri del Coll, vaig conèixer el grup d’estudis del Coll. Era el més jove de la reunió, i segurament tenia menys de la meitat de l’edat de qualsevol dels presents. Una de les coses que vaig veure era el coneixement que hi havia del barri, i de les prioritats i de com recuperàvem l'element d'orgull del que significava ser del barri del Coll. Vam fer alguns documents escrits que es van acabar editant.

Hi ha molt bona feina i si avui en dia tots tenim un coneixent més real d’on venim és per la feina que heu fet gent com vosaltres. Si gent com vosaltres no ens hagués donat la vara la Font de Tirso no l’haguéssim adquirit el propi mercat ens la treia. En aquest sentit  us hem de donar les gràcies a tots vosaltres. Jo no sóc nascut al coll, sóc nascut a la Vila i per tant difícilment jo hagués tingut aquesta informació.

Incivisme
Una necessitat a la vida és compartir l'espai públic amb moltes persones i per tant hi ha persones que tenim un compromís amb l’espai compartit i no caiem en l'inicivisme ni en la mala gestió de l’espai. En algunes coses hem avançat molt.  Jo recordo molt carrers col·lapsats de deixalles i el comportament cívic de la majoria de les persones ha canviat radicalment.
El camí és aquest, convèncer. Cal exercir autoritat però treballar en aquest sentit. La millora ha millorar, però és curiós que a tota la ciutat ens trobem el que dieu dels contenidors. Això passa pel rebuig de tots,  hi ha un cert consentiment i es una cosa que ens hem d'autoconvèncer; solament des de la base del rebuig de la resta de la societat i, amb el suport de l’Administració, certs comportaments els anirem eradicant. La resta es pràcticament impossible perquè no podem pensar que sempre tindrem una persona al darrera. Hi ha dues reflexions; la del compromís general i l’altre, la del rebuig de la societat. No l’enfrontament, no estic dient que ningú s’enfronti a ningú, no crec que sigui la millor solució.  Simplement la sensació de rebuig ja ajuda a canviar els costums i els hàbits de tots plegats.

7. Amb el Jordi, miraré lo del semàfor de la plaça Mons.
La diferència entre un semàfor parpellejant i un que està fix és un tema de seguretat, de sensació de seguretat dels vianants.  Un semàfor parpellejant incrementa el ritme de pas però per exemple, moltes vegades la gent té por i et pressiona i lo normal és que la gent demani que posi estructures més fixes.
Passarem nota a la Guàrdia Urbana que està avui aquí i ens ho mirarem

8. Respecte a les inversions del proper mandat no puc donar-te resposta ara perquè avui fem devolució i no previsió de grans inversions. El passeig Mare de Déu del Coll és un tema clau i es un tema difícil. És una peça fonamental i si us fixeu per la nit la gent aparca de forma irregular massivament. Per tant tenim un problema d’un territori i de manca de places d'aparcament soterrades. El Parc dels Tres Turons permetrà obrir alguns punts de nous pàrquings però és una zona de difícil solució perquè la muntanya és molt complicada de foradar.  Hem de continuar treballat.
Sóc molt sincer, de vegades potser massa i tot, el gran repte de futur del la zona de coll en termes d’inversió serà el desenvolupament del 14 a.
Penso que un pla d’aquestes característiques no el podem deixar morir en el cementiri dels justos i serà difícil perquè per començar són 100 millors d'euros. Si jo estic, la meva batalla serà que això tiri endavant i que el Manel que em va aguantar en més d’un discussió, crec que és absolutament necessari.

s'ha de fer en l'ordre que ens vam marcar. Si cal prioritzar inversions aquest és un tema clau i
estic d'acord amb tu que si tinguéssim els diners per fer-ho el passeig s'hauria d'afrontar.

Queda apuntat i queda recollit perquè avui estan representats tots els grups polítics dels districte. Lo bo dels Consells de Barri és informació cap al Regidor i caps als altres grups polítics del districte. D’aquesta manera ells valorin si el volen incorporar en el seus plans de futur.

9. Guillem Monteagut
El tema del canvi de direcció que he explicat, m'informen que hi hagut una errada i nomes es va canviar el Passatge Guillem Abiell.
Pel que fa a la placa del carrer, es un tema de la comissió de nomenclàtor que pren aquestes decisions i li farem la consulta aquesta. És la que ens diu els que es col·loca i es deixa de col·locar a les plaques, no és decisió del districte, hi ha gent que s’especialitza en aquests temes.

Plaça Lesseps
Li explico el que jo sé. l'arquitecte va fer una interpretació del Lesseps i és una interpretació del concepte del canal de Suez.
Mai va escriure la interpretació,  recordo que passejant amb ell em va explicat dues o tres coses però ell no va explicar en profunditat. Com que hi ha gent de la memòria històrica farem una carta a l'arquitecte i li direm que si ens ho interpreta i ho recollirem com escrit.

No entro en el debat del disseny de la plaça, és dir, com és el format que tenia. La plaça té un concepte pràctic i té un concepte més de disseny artístic, aquest el pots compartir o no i aquest va ser un debat que va donar moltes pàgines de diaris. El debat del Regidor és que la plaça funcionés, que funcionés la circulació, que tingués les zones infantils i les zones verdesetc. 

Farem una carta a l’arquitecte, que encara sabem qui és, i li demanarem que ens faci la interpretació d’allò que el va inspirar i quedi recollit a la biblioteca.

10. Marlen i Montse les contesto conjuntament
La finalitat de l’ajuntament no és treure per treure, les places de pàrquing. En el cas del Camí de Can Mór s’està intentant fer dos carrers en un espai que estava abandonat.
És cert que la llei de barris ens obliga a prioritzar el vianant per sobre de la mobilitat del vehicle. I és cert que nosaltres hem estat molt poc reticents a treure places de pàrquing sistemàticament. I també és veritat que en alguns casos van caient algunes places de pàrquing, en Aldea que hi ha pendent una reforma.

La tendència sistemàtica de tota la ciutat, no la d’ara del Coll,  sinó de tota la ciutat, partint des de Gràcia i va pujant i arribarà a tota la ciutat, és paulatinament és anar substituint l’aparcament en superfície per l’aparcament soterrat. És una decisió per reduir l'impacte del cotxe en el conjunt de la vida urbana.

A mi em va passar a l'any 90 quan jo vivia al carrer Quevedo, i a tot l’entorn va desaparèixer els aparcaments i ens vam haver de buscar la vida per veure què fèiem amb el cotxe.

La reflexió que estic fent és fruit de la realitat que hem viscut ala zona nord del barri perquè és diferent, i és que intentem anar progressivament i per tant aquests temes els relantitzarem, en el sentit d’anar construint més places d’aparcament  abans de treure llocs, en espais on tenim tant dèficit com aquí. És l’únic que us puc dir en aquests moments

En projectes que es van presentar en el quals es treien totes les places de pàrquing ara he fet que ajustin, per exemple a Aldea es treien totes i ara queden 4 o 5.  L’espai públic que es genera és de molta qualitat on la convivència serà molt més còmode I també és cert que en aquests moments es genera molta incomoditat perquè arribareu i no trobareu lloc per aparcar. Hi ha un procés de readaptació.
Tinc un mandat que és la pròpia llei de barris, no hem dona molt marge de maniobra.
Tots els carrers s'han de fer accessibles, és una regla d’or que no em puc saltar quan es fa una reforma d’un carrer. La filosofia després de quatre anys de govern és que els plans de millora urbana que feia la casa gran, als barris del Nord no es pot anar a la mateixa velocitat que als barris del centre.

2a ronda de paraules

11. Joan Cabrera
Visc al carrer Portell i pregunto si serà obert al trànsit o si serà per a vianants. I quan es farà el primer tram on viu la major part de la gent.

12. Sr Farré
Places de pàrquing. Ara el barri està ple de solars buits que ningú construeix, suposo que tot són propietats privades, n’hi ha potser alguna pública.
El solar que hi ha a la baixada de Sant Marià cantonada Passeig Mare de Déu del Coll no.sé si és municipal.
No sé si és possible un tracte amb els propietaris perquè es poguessin deixar per aparcaments mentre no hi hagi una nova activitat.
Al carrer Móra d'Ebre tenim quatre solars, a Passeig Baixada de Sant Marià, baixant a Vallcarca tot lo que s’ha enderrocat són solars buits. Podria ser una ajuda per trobar aparcament perquè al barri hi ha molta manca. S'estan fent els aparcaments de Salvador Allende que estan bé però tampoc arriba a tot el barri.

13.  Marlen Martínez
Els carrers que s’estan arreglant es fan plataformes per eixamplar voreres i plantar arbres
Les actuacions aquestes amb qui es consensuen?
les places que aparcament que feu són a 30 milions, preu de carrer i no preu d’ajuntament i són molt cares i no tothom ho pot pagar.

14. Jordi Morrus
Perfilar la intervenció a l’anterior Consell de Barri en referència als aparcaments de Funoses.
Vaig demanar que es pogués respectar el pas de vehicles, que no s’obstaculitzés amb d’altres vehicles i  que deixes un espai de vianants arran de la paret perquè ara els cotxes toquen la paret. la meva intenció no era treure l'aparcament, sinó respectar l’espai de vianants, els cotxes es posen enganxats a la paret i s’ha de baixar al passeig per poder passar.

Diuen que voleu fer una adequació i ho trobo perfecte però calen espais per deixar els cotxes
Necessitem forats, sigui a la Creueta, a la muntanya pelada. Actualment hi ha tolerància al passeig, però  tothom estem en precari. El que demanem que es busquin espais, forats a la Creueta o al a Muntanya Pleda, fer aparcaments dins del que sigui possible.

Agrair la rapidesa en que es van resoldre els esllavissaments del carrer Pineda, s’ha fet un mur correcte i tot els veïns estem agraïts.

D’acord amb el sr Giravent amb la enorme disbauxa de la utilització dels contenidors
Al contenidor d’orgànic hi havia rajoles, materials de construcció, sacs de ciment, és indigne.
I noi parlem de les brutícies dels gossos, és molt trist que sigui així però forma part de la nostra realitat.

15. Antònia Líria
El que costen els pàrquings de 24.000 a 30 000 € depèn de si és més gran, la plaça, o més petita i de lloguer 134 o 175 €.  El nou pàrquing de la Plaça Salvador Allende correspon a Horta.

16. Respostes del Regidor
Al Joan, el carrer de Portell el seu pressupost era de 11 milions d’€ i no es disposava de diners per fer-ho tot. Es va fer l apart central, la més complexa i ubicar l’Escola Bressol el Gat Negre.
I generar dos carrers: Camí de Can Móra i Portell i el que fem és guanyar un nou carrer.
És el tema de les inversions, és adir, si tu dius que la primera part era molt important, doncs sí, però la part central era bàsica, era la part prioritària i la més cara perquè és on no hi havia carrer.

El futur de les inversions de Coll és molt fàcil de veure cap on va, jo no m’invento res. Tenim una part de carrer molt important que a més serà uneix molt vertebrador del territori (Portell). Dos: les transformacions provinents de la reforma del 14A amb les edificacions prèvies i que també sortirà aparcaments allà baix. I tres; la transformació del propi passeig Mare de Déu del Coll. Les tres zones són prioritàries d’inversió per aconseguir un espai públic de qualitat
Abans hi havia tant per fer que semblava que no ens ho acabàvem. Ara tenim clar per on han d’anar les inversions.

17. Sr Farré
El tracte amb els propietaris. Jo he fet alguna experiència pilot a Gràcia.
Una prova pilot una mica arriscada, probablement s’hauria d’explorar, no ho descarto.
Li explico el que em vaig inventar a Torrent de l'Olla i és que d’un espai que portava temps sense utilitzar, pendent d’edificació, he fet unes petanques amb el compromís que en els propers 3 anys no s’edifiqui i paguem un petit lloguer.

Si tinguéssim el contacte amb els propietaris de cara al futur mandat es podria cercar una relació i donar una seguretat d’un mínim d’anys. Després s'ha de fer una inversió per adequar l’espai. No descarto que una idea imaginativa d’aquestes es podria aplicar, perquè em sembla que amb poc cost podríem trobar solucions alternatives.
Fins que els pàrquings es vagin fent, fins que tinguem dos o tres punts més en el territori. Penso que a la part de la Clota podem tenir una peça més d’aparcament. On és més difícil al Passeig Mare de Déu del Coll i necessitem allí algun aparcament clau perquè sinó, l’arreglo del carrer ens genera un problema multiplicat per 10 o per 15.
No descarto que com a una iniciativa podria ser molt bona.


18. Per a la Marlen
Això està consensuat en el marc de la Llei de Barris en el qual hi ha gent que representa a les entitats i a l’Associació de Veïns, i persones del barri que formen part de la Comissió. Després ho passem per la comissió d'urbanisme del districte on tothom que vol està allí representat.
No és unilateralment, fem processos de consulta, fem un procés d'aproximació.

Beat Almató té tres trams, primer es va dibuixar sense aparcaments i després s’ha anat modificant. Actualment hi ha un tram completament tancat, un mixte i un altre amb aparcaments. Fem processos d’aproximació amb les entitats i els representants del barri que ens ajuda a buscar solucions.

El preu dels 24.000€. Jo a l'any 91 vaig comprar una plaça de pàrquing a la Vila de Gràcia, soterrada i em va costar 1,5 milions de les antigues pessetes. Ara estem parlant que val 4 a Plaça de Vila a preu de mercat entre 8 i 10 milions qualsevol plaça de pàrquing.
L’ajuntament no regala, l'ajuntament s’autofinança el propi procés, són els costos aplicats ala inversió. Mirarem el preu del lloguer

19. Resposta a Jordi Morrus
Una cosa és parar i l’altra cosa és aparcar. L’espai que diem és un espai de gir on  deixar un cotxe al mig molesta. Estem delimitant l’espai perquè l’espai no es pugui utilitzar d’aparcament irregular. No és tant la voluntat com la connectivitat del propi espai
A l'espai que deixem no es pugui utilitzar l'espai com a aparcament irregular
Es tracta de delimitar l’espai perquè pugui ser un circuït que funcioni correctament.


En el tema del civisme
tenim poques opcions i l’opció passa pel convenciment de tots i totes que això és un benefici de tots. Cada cop que invertim en reparar en destrosses públiques, en arreglos de façanes és inversió que deixem d'aplicar en un altre tema.
A la ciutat de Barcelona,en funció del pas de persones per carrer hi ha uns barems de neteja i els carrers centrals es netegen cada dia. És impensable una ciutat que netegi tots els carres cada dia, en termes de cost és impensable. Fins fa molts anys la recollida de brossa era el cost alt avui en dia és la neteja. És un canvi radical de comportament. Quan mai hem tingut tants mitjans per fer la recollida de brossa correcta. Ara un dels factors que hi ha és que tots ens hem acostumat amb els contenidors i generen l’hàbit de baixar coses al contenidor i per exemple, quan no entra al contenidor la caixa i no s’han molestat en trencar-la, ho deixen al voltant i la sensació de brutícia és superior. Queda molta feina a fer.

La feina d'una ciutat no s'acaba mai, jo no veuré BCN acabada ni ningú la veurà acabada.
Vivim en nous problemes i en la nostra convivència generem nous reptes a la ciutat.
El tema és si som capaços de viure’ls  convivencialment i pensar com entre tots creem noves solucions. O els vivim des de la perspectiva de que això és problema i l’administració ja ho resoldrà.

Aquí no sempre estan les idees, avui m’han donat una idea que lliga en una cosa que vaig fer i que podem experimentar i buscar una solució perquè elles  poguessin tenir una cosa que no tingui cost, com a mínim temporalment., igual amb molt pocs recursos podem aconseguir una cosa que sigui temporal. Jo crec que aquesta també és la nostra feina en el sentit de ser capaços de sumar allò que ens aporteu per fer una mica millor la convivència.

Agraeixo a tots els consellers i conselleres del districte i que s’hi dediquen molt durant aquests quatre anys i espero que aquests anys hem solucionat o hem intentat solucionar algunes de les coses que el barri ha canviat i ha canviat en positiu

Moltes gràcies i si no ens veiem per si no toqués que no estigués aquí, doncs ha estat, com sempre,  un plaer treballar per vosaltres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada