El GAUDIAMUS del Coll guarda els xumets dels nens i les nenes que ja s’han fet grans.
Deu ser per les seves potes, tan grans, o per la tendresa de la seva mirada... des del primer dia que el van veure, els nens i nenes del Coll van manifestar una addicció paraparternal al Gaudiamus. Per tant, la decisió espontània d’oferir-li els seus xumets és del tot lògica.
Anem uns quants anys endarrere: el mateix dia del bateig del Gaudiamus, el mes de juny de 1999, sense encomanar-se a ningú, uns quants nens van decidir que volien deixar aquell estri que havien xarrupat amb tanta fruïció. S’havien fet grans i ja no volien el xumet però, ep! El volien deixar en bones mans: el volien donar al Gaudiamus. Després, un cop lliurat, el Gaudiamus els va oferir una ballada, i tal dia farà un any!
Així, quan va fer l’any, més nens i nenes van voler donar el seus xumets al Gaudiamus i així ho van fer. Però per aquella ocasió, el Gaudiamus ja anava preparat i s’havia pensat quelcom per als més menuts: diversos con tes que expliquen les moltíssimes aventures que ha viscut.
Així doncs, aquests contes ja s’han convertit en una tradició que el gaudiamus del Coll protagonitza, cada any, a la Diada de la Malèfica, el primer dissabte de les Festes Joves del Coll, a principis de juny. Després que expliqui el conte, els nens i nenes li podran lliurar els xumets perquè el Gaudiamus agafi forces per tots els correfocs de l’any.
Segur que els vostres pares us han dit més d’un cop que ja sou massa grandets per continuar xarrupant el xumet. I vosaltres potser els donaríeu la raó, però és tan agradable xarrupar... i és que el xumet és una cosa tan agradable, tant desitjada... que no es pot llençar així com així. I encara menys donar-lo a qualsevol!!
Però heu de reconèixer que comenceu a ser unes donetes i uns bordegassos, i que això d’anar xuclant el xumet no queda gens elegant. A més, fa molta nosa quan voleu dir alguna d’aquestes paraules que acabeu d’aprendre... s’ha de reconèixer, doncs, que els vostres pares tenen raó. I AQUÍ US PREGUNTEU: si deixo el xumet, què en faig?, el llenço?, a qui el dono?...
CAP PROBLEMA! Doneu-me’l a mi, el Gaudiamus del Coll.
Jo guardo el últim xumet de tots els nens que no sabien què fer-ne; estigueu tranquils, que el cuidaré com si fos meu, amb tanta cura i estimació con ho faríeu vosaltres mateixos o mateixes. A més, és important que sigui l’últim xumet, perquè precisament aquests són els que tenen més energia, que em dóna forces per fer un munt de correfocs i perquè així vosaltres us ho passeu molt bé.
SI VOLEU DONAR-ME EL VOSTRE XUMET NOMÉS CAL QUE EL VOSTRE PARE O LA VOSTRA MARE AVISI LA COLLA DE LA MALÈFICA DEL COLL I ELLS JA QUEDARAN D’ACORD.
Envieu un missatge a xumet@maleficadelcoll.org i quedarem d’acord perquè el primer dissabte de les Festes Joves del Coll (9 de juny), a les 1º2:00 del migdia, ala Creueta del Coll, vingueu amb els vostres pares a donar-me els xumets enmig de la festassa que, com cada any, organitzaran els meus pares, que són la colla de la Malèfica del Coll.
Molts petons, petonets i petonassos
Del Gaudiamus del Coll
http://www.maleficadelcoll.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada