divendres, 8 de juny de 2012

ÉS HORA DE DEIXAR EL XUMET

PORTA-LI AL GAUDIAMUS DEL COLL

El GAUDIAMUS del Coll guarda els xumets dels nens i les nenes que ja s’han fet grans.



Deu ser per les seves potes, tan grans, o per la tendresa de la seva mirada... des del primer dia que el van veure, els nens i nenes del Coll van manifestar una addicció paraparternal al Gaudiamus. Per tant, la decisió espontània d’oferir-li els seus xumets és del tot lògica.

Anem uns quants anys endarrere: el mateix dia del bateig del Gaudiamus, el mes de juny de 1999, sense encomanar-se a ningú, uns quants nens van decidir que volien deixar aquell estri que havien xarrupat amb tanta fruïció. S’havien fet grans i ja no volien el xumet però, ep! El volien deixar en bones mans: el volien donar al Gaudiamus. Després, un cop lliurat, el Gaudiamus els va oferir una ballada, i tal dia farà un any!

Així, quan va fer l’any, més nens i nenes van voler donar el seus xumets al Gaudiamus i així ho van fer. Però per aquella ocasió, el Gaudiamus ja anava preparat i s’havia pensat quelcom per als més menuts: diversos con tes que expliquen les moltíssimes aventures que ha viscut.

Així doncs, aquests contes ja s’han convertit en una tradició que el gaudiamus del Coll protagonitza, cada any, a la Diada de la Malèfica, el primer dissabte de les Festes Joves del Coll, a principis de juny. Després que expliqui el conte, els nens i nenes li podran lliurar els xumets perquè el Gaudiamus agafi forces per tots els correfocs de l’any.



Carta del Gaudiamus del Coll a tots els nens i nenes QUE ENCARA PORTIN XUMET

Segur que els vostres pares us han dit més d’un cop que ja sou massa grandets per continuar xarrupant el xumet. I vosaltres potser els donaríeu la raó, però és tan agradable xarrupar... i és que el xumet és una cosa tan agradable, tant desitjada... que no es pot llençar així com així. I encara menys donar-lo a qualsevol!!

Però heu de reconèixer que comenceu a ser unes donetes i uns bordegassos, i que això d’anar xuclant el xumet no queda gens elegant. A més, fa molta nosa quan voleu dir alguna d’aquestes paraules que acabeu d’aprendre... s’ha de reconèixer, doncs, que els vostres pares tenen raó. I AQUÍ US PREGUNTEU: si deixo el xumet, què en faig?, el llenço?, a qui el dono?...

CAP PROBLEMA! Doneu-me’l a mi, el Gaudiamus del Coll.

Jo guardo el últim xumet de tots els nens que no sabien què fer-ne; estigueu tranquils, que el cuidaré com si fos meu, amb tanta cura i estimació con ho faríeu vosaltres mateixos o mateixes. A més, és important que sigui l’últim xumet, perquè precisament aquests són els que tenen més energia, que em dóna forces per fer un munt de correfocs i perquè així vosaltres us ho passeu molt bé.

SI VOLEU DONAR-ME EL VOSTRE XUMET NOMÉS CAL QUE EL VOSTRE PARE O LA VOSTRA MARE AVISI LA COLLA DE LA MALÈFICA DEL COLL I ELLS JA QUEDARAN D’ACORD.

Envieu un missatge a xumet@maleficadelcoll.org i quedarem d’acord perquè el primer dissabte de les Festes Joves del Coll (9 de juny), a les 1º2:00 del migdia, ala Creueta del Coll, vingueu amb els vostres pares a donar-me els xumets enmig de la festassa que, com cada any, organitzaran els meus pares, que són la colla de la Malèfica del Coll.

Molts petons, petonets i petonassos

Del Gaudiamus del Coll

http://www.maleficadelcoll.org/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada